L’àlbum recorre una estètica molt definida i, alhora, extraordinàriament diversa: des de la intimitat d’un trio de cambra fins a l’energia d’un sextet, passant per una marxa de processó o referències inesperades a llenguatges com la sevillana, el trap, l’havanera o la sardana. Una proposta que combina lirisme, ironia i sorpresa amb una escriptura profundament narrativa.

El projecte dialoga amb diferents etapes de la trajectòria de Carla Bley, evocant des de la intimitat dels seus últims trios fins a la força expansiva de la Carla Bley Band o la Liberation Music Orchestra. Les composicions amaguen referències a obres emblemàtiques com “Lawns”, “Útviklingssang”, “Reactionary Tango” o “The Ballad of the Fallen”, sempre transformades des d’un llenguatge propi.